"La frígola és part de la nostra història i del sabor de l'illa"

Què és Família Marí Mayans i com va començar tot?

La nostra història arrenca el 1880, quan el meu repadrí va fundar la destil·leria a Formentera quan estava sent repoblada des del municipi de Sant Josep, a Eivissa. La meva família es va instal·lar allà i va començar oferint remeis medicinals a base de plantes als veïns del poble. A més, el meu repadrí era comerciant i viatjava a Barcelona per dur productes com fils o agulles. En un d'aquests viatges va aprendre l'art de la destil·lació i quan va tornar va decidir fundar la seva pròpia destil·leria.

El primer licor va ser la frígola, perquè prop de la seva finca, entre Sant Agustí i la Mola, hi havia molts camps de farigola i tarongers. Primer va començar com un xarop molt dolç, medicinal, que es prenia a cullerades. Després va anar refinant la recepta fins a convertir-la en el licor de farigola que avui coneixem. Poc després, es va traslladar a Eivissa, on la família ha seguit al capdavant des de llavors. Avui, el meu germà i jo continuam amb la mateixa il·lusió i respecte per aquesta herència.

Com ha estat per a tu créixer dins d'aquesta tradició familiar?

Des de petit vaig tenir clar que volia dedicar-me a això. Quan als nins els demanaven què volien ser de grans, deien “astronauta, futbolista, bomber”… jo responia: “vull ser Marí Mayansero”. El meu germà i jo acompanyàvem al nostre pare a la fàbrica, entre plantes, aromes, flascons… ens encantava.

Ningú ens va obligar a continuar amb el negoci familiar. Ha estat una decisió natural i per vocació. Però també és un món molt exigent. La gent no imagina els reptes que suposa. Per exemple, les nostres ampolles han de venir de fora perquè a Eivissa no hi ha vidrieres. Amb les crisis logístiques, com la guerra d’Ucraïna, ens costa molt proveir-nos de materials bàsics com el vidre. I per descomptat, tot el que elaboram —herbes, frígola— ho fem 100% a Eivissa. És artesanal, però no exempt de complicacions diàries.

Què ha canviat des dels temps del repadrí? Es continuen usant els mateixos mètodes?

Els mètodes d'elaboració continuen sent els mateixos, fidels a la tradició. Tenim un alambí de coure de 1.400 litres, usam la mateixa quantitat de planta, els mateixos processos de destil·lació i maceració. El que ha canviat és el context: ara tenim normatives sanitàries, traçabilitat, llibres de control, exigències de qualitat…

També hem introduït algunes millores tecnològiques. Abans, s'escalfava amb carbó o llenya, ara utilitzam gas. Abans tot era manual, ara certes tasques s'automatitzen. Però l'esperit artesanal continua intacte. Ens recolzam en la tecnologia per mantenir l'essència.

Què representa avui dia la frígola per a l'empresa i per a tu personalment?

La frígola és la nostra arrel. Encara que avui dia el producte que més venem són les herbes eivissenques, sobretot a Eivissa i Formentera, la frígola és el producte que ens defineix. És el primer que vam fer i, al meu entendre, el que millor elaboram.

La recepta és senzilla i pura: farigola eivissenca destil·lada i maceració de pell de taronja, també local. No hi ha licor més autèntic. A diferència de les herbes, que duen 18 plantes i cinc processos distints, la frígola és un destil·lat net i directe. Per això continuam cuidant-la tant, fins i tot mantenint l'ampolla de vidre topazi i l'etiqueta original. Encara que enguany estem treballant en un redisseny per fer-la més reconeixible i arribar a més públic.

Quin paper juga la frígola en la vida social i gastronòmica d'Eivissa?

És part de la nostra identitat. En festes populars, sobretaules familiars, celebracions… la frígola és present. La gent local la coneix des de sempre i associa el seu sabor amb allò propi, autèntic. És un digestiu, però també es pot usar com a aperitiu o en cuina, fins i tot per xopar una ensaïmada.

A través de les xarxes socials estam mostrant noves maneres de consumir-la, en còctels, receptes, postres. Ens interessa que més gent descobreixi la seva versatilitat. Però sobretot, volem que s'entengui que és molt més que un licor: és cultura líquida d'Eivissa.

Com és el procés d'elaboració de la frígola?

Recol·lectam la farigola a finals de maig o principis de juny, quan està en plena floració. Depèn del clima i les pluges. Tancam la fàbrica i tot l'equip va al camp a tallar només les flors amb tisores. Res de branques ni fulles: només la flor.

Les taronges les collim a l'hivern, al desembre i gener. Es pelen a mà, amb el gruix just per macerar. Després, les pells es maceren en alcohol durant un mes. Finalment, es mescla amb el destil·lat de farigola, es filtra diverses vegades, se li afegeix almívar i està llest per gaudir.

Com descriuries el seu sabor?

És complex. Té un punt dolç, però també notes amargues, àcides i cereals. És melosa, lleugera, intensa però no agressiva. Té 30 graus d'alcohol, però entra suau. Ho té tot: aroma, cos, equilibri. A més del seu sabor, té propietats digestives, antisèptiques i també obre l'apetit. Per això funciona igual de bé com a digestiu que com a aperitiu.

Per què és tan especial la farigola d'Eivissa?

Perquè no és només “producte local”, també és millor en termes objectius. Vàrem encarregar un estudi a l'Institut Nacional d'Enginyeria Agrònoma i aquest va concloure que la farigola autòctona d'Eivissa i Formentera tenia un 40% més de rendiment que la d'altres zones en tots els paràmetres analitzats: aroma, color, principis actius…

De fet, el 1983 es va cremar la nostra fàbrica i vam haver de suspendre la producció. Vàrem intentar reproduir la frígola amb farigola valenciana o mallorquina, però no va sortir igual. Va ser un desastre. Vam haver d'esperar a l'any següent per reprendre-la amb la nostra planta local. Aquest fet va marcar per sempre el nostre compromís amb la farigola eivissenca.

Què opines sobre la importància de defensar el producte local?

És vital. A Eivissa, lamentablement, no es defensa tant el nostre com s’hauria. A Mallorca, per exemple, és impensable que en un restaurant no serveixin productes com vins o herbes de l'illa. Aquí, en canvi, és habitual que després d'un bon menjar t'ofereixin unes “herbes eivissenques” que en realitat són fabricades a Múrcia.

És una lluita constant. Nosaltres ho fem tot aquí, des de les plantes fins a l'elaboració. Apostam pel producte local, fomentam el sector primari i ens negam a usar essències o matèries primeres de fora. Això es nota en el resultat, i a més dona sentit al que fem.

I què es podria fer per protegir millor aquests productes?

S’ha de ser més estrictes. L'intrusisme no és només en el sector del taxi o en el turisme: també existeix en la gastronomia. Gent que ven productes com a “eivissencs” quan no ho són, i ho fa perquè les sancions són irrisòries. Si et descobreixen, et multen amb 150 o 600 euros. Però amb una sola tirada de producte fraudulent ja n’han guanyat 15.000. Els compensa.

Hauria d'haver-hi més inspeccions, sancions més dures i una inhabilitació real per als qui incompleixen la normativa. No pot ser que algú que defrauda segueixi l'endemà com si res. Només si defensam el nostre producte amb serietat, podrem preservar-lo per a les següents generacions.