“La pesca local necessita consumidors conscients, no aplaudiments passatgers”

Com descriuries l'estat actual del sector pesquer a Balears?

És una situació amb clarobscurs. D'una banda, els recursos marins es mantenen en bon estat. Però d’altra, estam perdent flota i personal, no per la mar, sinó per l'excessiva càrrega burocràtica. Actualment tenim 266 embarcacions professionals repartides entre 16 ports importants a les illes. La flota és molt petita si es compara amb altres punts de la península.

Quins són els principals reptes que enfrontau des de la Federació?

La principal dificultat és que la política pesquera es decideix a Brussel·les, on no es coneix la nostra realitat insular. Les normes es dissenyen per a flotes del nord d'Europa, molt més grans i distintes a la nostra. Nosaltres, que hem fet les coses bé, acabem encaixats en normatives rígides que no s'adapten a la nostra escala ni condicions. A això se suma la falta de comprensió per part de Madrid i una administració local amb escasses competències reals.

Com ha evolucionat la flota balear en els darrers anys?

El 1975 teníem més de 1.300 embarcacions i més de 3.000 pescadors professionals. Avui queden menys de 270 vaixells i només 460 pescadors. Sempre hem estat la flota més petita del Mediterrani espanyol, i això fa que la nostra petjada sobre la mar sigui mínima. No exportam grans volums; la nostra producció es consumeix a les illes. Només espècies com la sardina, l'aladroc o la tonyina surten fora, perquè tenim bons recursos i una pesca raonable.

Quines són les espècies més representatives a Balears?

Encara que moltes espècies del Mediterrani són comuns, a Balears tenim productes molt vinculats a la identitat local. Destaquen la gamba vermella, la llagosta, la sèpia, el jonquillo i la llampuga, que és especialment típica de Mallorca. No perquè no existeixi en altres illes, sinó perquè aquí s'ha pescat tradicionalment. Aquesta herència cultural influeix molt en què es pesca i com es cuina.

I com valoraries la salut dels caladors de Balears?

Diria que és excel·lent. La nostra intensitat pesquera és molt baixa, i a més som la comunitat amb més espai marí protegit en tot l'Estat. Això crea un equilibri entre el que es pesca i el que es conserva. És com en el camp: cal deixar llavor perquè continuï havent-hi collita. En el nostre cas, la mar continua sent productiva gràcies a aquesta gestió responsable.

Quin paper juga la pesca d'arrossegament en aquesta realitat?

És clau. Del peix que consumim aquí i que és capturat localment, un 70% prové de l'arrossegament. Si desaparegués aquesta modalitat, no podríem mantenir ni l'estructura comercial ni les confraries. Moltes espècies com la gamba vermella, el polp, els rogers o el lluç depenen d'aquesta tècnica. A més, l'arrossegament actual està molt controlat: diaris electrònics, GPS, caixes negres... és una de les pesqueres més fiscalitzades que existeixen.

Existeix consciència ambiental entre els pescadors?

Sí, per descomptat. La mentalitat ha canviat molt. Jo vaig començar a pescar als anys 80 i he vist aquesta evolució. Els que avui estam al capdavant vam créixer amb més consciència social i mediambiental. No som un sector aïllat, formam part de la societat. Avui cuidar la mar no és un discurs, és una necessitat que assumim cada dia.

Què pot fer la societat per fer costat al sector pesquer local?

Consumir producte local, directament. Anar al mercat municipal, comprar en botigues de barri, buscar peix d'aquí. Durant la pandèmia vam ser essencials, sortiem a pescar quan tot es va aturar. Però avui, ja ningú se’n recorda. S'aplaudia des dels balcons, però ara es torna a prioritzar el preu i la comoditat en comptes de l'origen i la qualitat. El suport ha de ser constant, no puntual.

Com veus el futur del sector? Hi ha relleu generacional?

És preocupant. Cada vegada hi ha menys joves interessats perquè la imatge del pescador està molt desprestigiada. Se'ns titlla de destructors quan aquí es treballa amb cura. Faria falta una gran campanya de comunicació per posar en valor el treball del sector primari. Si no ho fem, els pescadors desapareixeran, i amb ells, la nostra sobirania alimentària.