"Hem de produir respectant l'espai que la natura ens presta"

El 2008, sense experiència prèvia, decidiu produir el vostre propi oli, Oli Novembre. Com comença aquesta aventura?

El meu pare era empresari. Quan es va jubilar ens va dir que volia sembrar un parell d'oliveres a Son Elsebitx. Aquest parell d'oliveres van acabar sent 2500. Ho va fer amb la idea de vendre l'oliva a altres productors d'oli de l'illa. Quan ens vam reunir tota la família per a ajudar en la recol·lecció vam veure que li canviava la cara. Ens va dir que volia fer alguna cosa més amb el fruit d'aquella terra. A mi em va enxampar en un moment en el qual necessitava un canvi vital. Li vaig dir que em tirava a la piscina amb ell. Vaig deixar l'empresa de publicitat en la qual treballava i ens llançàrem al desconegut.

Com van ser les primeres passes?

Va ser un aprenentatge continu i en molts casos basat en assaig i error. Realitzàrem nombrosos cursos. Vam aprendre molt d'altres productors d'oli que van ser increïblement generosos amb nosaltres, compartint el seu coneixement i experiència. Quant a la comercialització, la meva experiència en màrqueting em va servir per a dissenyar una ampolla, fer una estratègia de vendes i fixar uns objectius comercials.

El teu pare no va tenir mal ull a l'hora de decidir on plantar les oliveres, no?

Així és. Estan en un terreny amb pendent que mira cap al sud i les oliveres reben moltes hores de sol al dia. A més, la muntanya de Bonany ens preserva d'aires freds. Tal com estan sembrades, tenen molta ventilació. Això és important per a evitar el repiló, una malaltia causada per un fong molt vinculada a la humitat.

Amb quina varietat d'oliva treballeu?

Resposta: Exclusivament arbequina i estem molt contents. Produeix un oli suau que no és excessivament picant ni amarg. Es veni molt bé al mercat europeu perquè estan acostumats a una altra mena de productes suaus com l'oli de gira-sol o la mantega. Això no vol dir que no tingui caràcter. El nostre oli fa gust de fulla, d’herba, d’ametlla tendra. És fresc, és molt verd perquè agafem l'oliva verda.

Quan recol·lecteu l'oliva?

A finals d'octubre i principis de novembre. El mateix dia en què la collim, es va a l'almàssera. Això és importantíssim per a evitar l'oxidació del producte i la conseqüent pèrdua de qualitat de l'oli.

Per què aposteu per una producció ecològica?

Al principi no va anar així perquè ja teníem prou amb posar-ho tot en marxa. El canvi ecològic va ser anys després per iniciativa meva. Ho vaig fer pel convenciment que l'agricultura no es pot realitzar sense el màxim respecte a l'espai que la natura et presta. Em va costar convèncer el meu pare. Al principi ho vaig aconseguir pel vessant econòmic, però al final, ell també ha vist clar que, a Mallorca, tan petites que són les explotacions, només té sentit l'ecològic. L'illa és minúscula i hem de cuidar-la. Aquí viuen les meves filles i tots els seus néts i necessitem que aquesta terra romangui tan sana com sigui possible.

Quant a la comercialització, heu decidit no vendre en grans superfícies.

Optem per la venda directa i pel petit comerç. Quan li poso tanta manyaga a un producte, necessito que la persona que el vengui, ho faci amb el mateix afecte amb el qual jo el produeixo. A les botigues petites ens coneixen i saben què fem i, per tant, podran contar la nostra història. En un lineal d'un supermercat, ets un més i perds molt de tot el que has posat a aquest oli. Necessitem donar-li més valor a allò que produïm i traslladar quines persones hi ha darrere de cada producte.

Com convenceries el consumidor perquè adquirís producte local?

És el més sostenible i l'única manera de mantenir el camp a Mallorca. El meravellós paisatge que tenim desapareixerà si desapareixen els pagesos. Necessitem que la terra es mantingui on està, retenir l'aigua, conservar els arbres per a baixar la temperatura... Si no conrees, si no cuides, l'illa passarà a ser un desert.

Què t'ha aportat produir oli?

Deixar l'estrès del treball d'oficina per a cansar-me físicament en el camp va ser una experiència transformadora. Em va permetre trobar una connexió més real i satisfactòria amb el que feia. Va ser una salvació. Venia d'un món on tot era molt abstracte, venent idees i conceptes. Passar a una cosa tan concreta com veure créixer les oliveres i produir oli em dona una nova perspectiva.