"Com més abelles tinc al meu voltant, més segur em sento"

A què sap la mel d'Eivissa?

Eivissa és un lloc excepcional per a l'apicultura. Hi ha unes floracions que no es donen en altres llocs d'Espanya. En ploure molt poc, les plantes són més aromàtiques i això es transfereix a l'olor i al sabor de la nostra mel. És molt diferent d'altres de gran qualitat perquè l'eivissenca és més aromatitzada. Aquest és el punt diferencial.

Què implica tenir la DOP Mel d'Eivissa?

En primer lloc, és una marca de qualitat que ens distingeix. El seu caràcter específic està vinculat a la singularitat floral de l'illa. D'altra banda, suposa un gran honor i responsabilitat. Pensi que és la primera DOP de mel de les Balears i la setena d'Espanya. Aquesta certificació no només protegeix els productors locals, sinó que també promou el producte a escala nacional i internacional.

Com convenceria un consumidor de triar Mel d'Eivissa sobre altres mels?

El segell de la nostra DOP suposa garantia de qualitat, frescor i autenticitat. Encara que pugui ser més cara, ofereix una experiència única en sabor i aroma. L'any passat vam vendre absolutament tota la producció que vam posar a la venda. El comensal sap apreciar un producte de qualitat.

Quantes collites de mel es realitzen a l'any a Eivissa?

Fa 15 anys hi havia tres collites: primavera, estiu i tardor/hivern. La mel de primavera és lleugera i clara, derivada principalment de cítrics i ametllers. La d'estiu, amb un color més fosc i una textura més viscosa, prové de plantes com la farigola. La mel de tardor/hivern és la més densa i aromàtica pel garrover i el bruc. El problema és que com no plou, no hi ha flora ni nèctar. Amb tan poc aliment per a les abelles, només podem realitzar una d'aquestes tres collites. Les abelles són com nosaltres quan estem amb les defenses baixes.

La sequera suposa un autèntic problema per als ruscos?

La sequera és un dels majors desafiaments als quals ens enfrontem. L'abella reina modula els ous que posa en funció de temperatura, humitat i menjar que hi ha en l'exterior. Si la temperatura exterior és molt elevada i no hi ha pluges, tampoc hi ha aliment. Això suposa que la reina pon pocs ous i així no es reemplacen els exemplars que van morint. Últimament hem perdut molts ruscos.

Què significa l'apicultura per a vostè?

L'apicultura és un aprenentatge constant. Treballar amb abelles és obrir una finestra a un món meticulosament organitzat. Cada vegada que observo un rusc, no sols estic veient un conjunt d'abelles, sinó també un microcosmos que funciona amb precisió. És un aparador de vida. M'aporta benestar, em sento realitzat. Em passen les hores sense adonar-me’n, simplement gaudeixo de l'harmonia. Com més abelles tinc al meu voltant, més segur em sento. Un dia en què no em piquen, és un dia perdut.

D'on sorgeix aquesta passió?

Des de petit em van cridar l'atenció, aquests éssers sabien què havien de fer, com i quan. Amb 25 anys vaig començar a ajudar al meu amic Jaume Ferrer amb els seus ruscos. Simplement, hi anava quan tenia una mica de temps, però res més. Per motius laborals i familiars no podia dedicar-los el temps que necessiten. Pensi que això no és com tenir un parell de canaris, has de tenir un emplaçament i formació. Finalment, Jaume em va regalar dos ruscos el 2012. A partir d'aquí vaig començar a prendre-m'ho de veres fins a arribar als 200 ruscos que tinc actualment.

Són suficients 200 ruscos per a viure de l'apicultura?

En absolut. Encara que comercialitzo la mel que produeixen com Mel de Ca Marí, el que obtinc només suposa un complement econòmic. Per a viure d'ella, en necessitaria tenir moltes més. L'apicultura, per a mi, és bàsicament passió.

Si és el cas parlem de passió i coneixement. Quants llibres ha publicat sobre el món de les abelles?

Actualment estic escrivint el setè. He escrit Lèxic apícola eivissenc, La Mel d'Eivissa, Les abelles i les Flors... Alguna cosa sé, però la veritat és que són les abelles les que m'ensenyen cada dia coses noves i jo les plasmo en llibres.