“Mallorca hauria de beure més del seu propi vi”

Com van ser els teus inicis al camp?

Vaig començar de molt jove, seguint els passos del meu pare i el meu padrí, que es dedicaven al cultiu de la vinya i a l'elaboració de vins. Als 23 anys vaig decidir incorporar-me plenament a la feina al camp i dedicar-me de manera professional a la producció de raïm. Va ser una transició natural, un procés d'aprenentatge que em va permetre recollir la seva experiència i convertir-la en el meu ofici.

Quins valors vas heretar de la teva família en la teva manera de treballar la terra?

Vaig créixer en una família dedicada a l'agricultura. Encara que no era un alumne brillant, vaig trobar en el camp una via per desenvolupar-me. Amb el temps, vaig entendre el valor d'aquesta saviesa popular que em van transmetre els meus pares i padrins. Durant la meva joventut no vaig saber apreciar-ho del tot, però amb els anys he arribat a comprendre la profunditat d'aquest coneixement ancestral. Te n’adones que hi ha una gran saviesa en les seves pràctiques i consells. Avui agraesc profundament aquest llegat.

Com ha evolucionat el maneig de la vinya des de llavors?

Les tècniques bàsiques continuen sent les mateixes, però tot s'ha anat perfeccionant amb la tecnologia i les màquines: des de les arades fins a les bombes de sulfatar i la maquinària de celler. Però l'essencial és entendre per què es fan certes tasques, com llaurar o podar en verd. A vegades, des de la modernitat, no es té en compte aquest coneixement ancestral, però anys com el passat, amb una gran sequera, ens recorden la seva importància per enfrontar reptes del present.

De vegades has dit que la vinya és un dels cultius salvadors de Mallorca. Per què?

Durant la meva infància, l'ametlla era el cultiu predominant. Avui la seva importància ha baixat molt i la vinya ha guanyat terreny. S'ha convertit en refugi per a agricultors, però també en una inversió atractiva per a persones alienes al sector. Això ha incrementat les hectàrees plantades i el nombre de cellers. Encara que alguns diuen que ja hem tocat sostre, jo crec que encara hi ha recorregut. El gran repte és la comercialització.

Com pot millorar aquesta comercialització?

El consum local de vi mallorquí és molt baix. De cada 100 ampolles que s'obren a l'illa, només 15 o 16 són d'aquí. Hauríem de seduir al turista perquè inclogui el consum de vi local com una part més de la seva experiència de viatge. Fa falta una campanya institucional ben pensada. Fins ara s'han invertit recursos sense resultats visibles. Si aconseguíssim que 40 de cada 100 ampolles fossin  mallorquines, el problema de comercialització estaria resolt.

Per què apostau per les varietats autòctones al vostre celler?

Cultivam manto negre, callet, premsal blanc i giró ros. Són varietats molt adaptades al clima i que permeten elaborar vins càlids, mediterranis i diferenciats. Competir amb varietats internacionals com Syrah o Cabernet és més difícil perquè ens enfrontam a vins de països amb gran tradició i escala. Però apostar pel propi és apostar per la identitat i la singularitat del vi mallorquí.

Creus que s'ha fet suficient per definir i promoure el producte local?

De moment, ni tan sols hem definit què significa producte local. És només aquell elaborat aquí? O també que els seus ingredients ho siguin? Ha de tenir una singularitat varietal? És un debat pendent. Només quan ho resolguem podrem llançar una promoció efectiva del producte local i del quilòmetre zero. Ara mateix hi ha molta confusió i falta d'estratègia clara.

Quins reptes afronta avui un viticultor a Mallorca?

Els reptes són immensos. Des de la falta de mà d'obra, fins a l'impacte del canvi climàtic, que complica cada vegada més el cultiu. A més, cal continuar fent un treball rigorós i eficient en el dia a dia. Afrontam una realitat difícil.

Quin paper juga l'agricultura ecològica en el vostre projecte?

Des dels anys 90 treballam en ecològic. Inicialment ho vàrem fer per convicció, però avui és també per conveniència. Els consumidors valoren cada vegada més una alimentació sana i natural. Nosaltres hem demostrat que és viable. No cal ser un mag per produir vi ecològic de qualitat: és possible amb coneixement, dedicació i respecte per l'entorn.

Participes en projectes com “Mallorca en Fruit”. Què aporten aquestes iniciatives?

Sí, duim dos anys participant-hi. Són projectes impulsats per entitats com APAEMA que ens han permès plantar arbres autòctons com oliveres i garrovers. Rebem suport econòmic i tècnic, i això facilita que puguem diversificar els nostres cultius. Aquest tipus d'iniciatives donen sentit a una agricultura connectada amb el territori i la biodiversitat.

Per què és tan important defensar el producte local contra la globalització?

La globalització ens ha desorientat. Els nostres fills ja no saben quina fruita és de temporada, què s’ha de menjar, què és saludable. Si no reaccionam, perdrem la cuina viva i passarem a consumir només productes precuinats. Hi ha exemples extrems, com la venda d'ous ferrats envasats. Defensar el producte local és mantenir la cultura alimentària i la salut.

Creus que les ajudes existents són eficaces?

Hi ha hagut ajudes, però moltes vegades no han estat eficaces. S'han invertit recursos, però amb resultats molt petits. Necessitam campanyes millor pensades, més intel·ligents, que realment arribin a la gent. No és fàcil, però és essencial si volem avançar.

Com veus el futur del camp balear?

El repte principal és el relleu generacional. També el canvi climàtic. Algunes ajudes per incorporar joves estan funcionant i això és positiu. Per adaptar-nos al clima, la solució es podria trobar en les varietats autòctones, que estan més ben preparades per a condicions difícils. Hem d'aprofitar el que tenim davant.