“Tornaria a ser pagès: aquest ofici m'ha donat una vida plena”

Com varen ser els teus primers passos en el món del camp?

Els meus primers records del camp estan lligats al joc i a la recol·lecció de fruits. Vaig néixer a Ca’n Ros, a Calvià, i de nin ja m'entusiasmava recollir ametlles o garroves, encara que moltes vegades em deien que esperés als majors. Als sis o set anys ja tenia aquesta ‘curolla’. Més endavant, vaig començar a estudiar BUP i vaig fer la mili voluntària, però el meu camí era clar: dedicar-me per complet a les finques familiars.

Sempre vas tenir clar que volies dedicar-te a l'agricultura?

Quan vaig començar, a mitjan anys 80, ser pagès no estava ben vist. Fins i tot en el meu entorn familiar generava dubtes: el meu pare em proposava alternatives, perquè ell mateix mai es va dedicar al camp a temps complet. Però quan va veure la meva implicació, va comprendre que era vocacional. A més, en treballar les finques familiars, evitàvem dependre de tercers per al manteniment. Vaig començar aprenent amb el treballador del meu pare, i quan es va jubilar, vaig assumir jo totes les tasques. Ara només recorr a ajuda puntual si la collita ho requereix.

Quina influència va tenir el teu entorn en tot el que saps avui del camp?

Moltíssima. Vaig aprendre de persones majors, autèntics mestres de la terra. Un d'ells va ser Damià de Son Bornet, que em va ensenyar a empeltar garrovers, una tècnica que continuo usant. També vaig aprendre de Mestre Perico de Son Roca, qui em va transmetre els coneixements bàsics de la pedra en sec, una cosa vital per mantenir els marges agrícoles. Després em vaig formar també amb alumnes de l'escola de margers. Aquesta saviesa l'aplic cada any, reparant murs, parets o estructures de pedra. Em continua semblant una feina creativa, útil i molt satisfactòria.

Quin tipus de cultius tens actualment en les teves finques?

Faig feina en secà, com és habitual a Calvià. Tenc principalment garrovers, ametllers i oliveres. Encara que abans l'ametller era el principal cultiu, avui ja no és viable en secà per culpa de malalties i canvis climàtics. He anat reemplaçant-los per garrovers, que són més rústics i resistents. Les oliveres que tenc són de varietat mallorquina i centenària, empeltades sobre ullastres, la qual cosa els aporta més força. Encara que la producció és irregular, són arbres molt agraïts, fàcils de mantenir i molt ben adaptats al nostre terreny.

Com integres el bestiar en el teu sistema agrícola?

Tenc ovelles, però no les mantenc amb finalitats ramaders. Les tenc perquè m'ajuden en el manteniment natural de la finca. A l'hivern aprofiten les podes d'olivera, a l'estiu mengen els brots de l’ullastre, i també s'alimenten de les olives que cauen i estan picades, cosa que també ajuda a controlar la mosca de l'olivera. Per això no em considero ramader com a tal, sinó pagès. I estic convençut que el camp amb animals funciona millor, de forma més equilibrada i sostenible.

Per què vares decidir passar a l'agricultura ecològica?

Em vaig certificar el 1999, sobretot per principis. El pagès és el primer consumidor del que produeix, i també qui manipula productes químics si els usa. Jo no volia exposar-me ni a mi ni al meu entorn a això. A més, no conec un producte més net i de major qualitat que l'ecològic. Va ser un canvi important, no només per deixar d'usar fitosanitaris, sinó també per la decisió de deixar de llaurar la terra per evitar l'erosió. En una finca amb pendent, llaurar produeix escorrentia, pèrdua de sòl fèrtil i havia d'anar recollint pedres. Aquest canvi m'ha permès conservar millor el terreny.

Quines altres diferències hi ha entre agricultura convencional i ecològica?

La convencional permet obtenir més producció amb abonaments químics si hi ha suficient pluja, però té costos econòmics i mediambientals. Jo preferesc fer aportacions puntuals de fems d'ovella, que enriqueix el sòl durant uns anys. Ho cobresc amb palla per evitar la pèrdua de nitrogen. Du més feina, perquè es fa a mà, però és més sostenible. Tenc 14 hectàrees de cultiu, i en dedicar-m’hi a temps complet, puc cuidar cada detall. Això, per mi, marca la diferència.

Quins cultius tenen més pes actualment en la teva explotació?

El garrover és ara el cultiu més important, tant per volum com per futur. Quan vaig començar als 80, era l'ametller el que dominava, però amb el temps i les condicions actuals, ja no és viable. A més de garrovers, que plant des de la llavor amb plançons propis, també he anat augmentant les oliveres. Tots són empeltats sobre ullastres que neixen de manera natural, la qual cosa els dona rusticitat i resistència. Així, els arbres estan millor adaptats al terreny i al clima.

Com valores la situació actual de la garrova?

La garrova va viure un auge espectacular el 2021 i 2022, amb preus de fins a 2,15 €/kg. Era una bogeria, sobretot comparat amb fruites com la poma o el plàtan, que duen molta més feina. És un cultiu amb baix cost i llarga vida, i encara que ara el preu ha baixat a uns 60 cèntims, continua sent rendible si no pagues mà d'obra externa. A més, la garrova cau tota sola si no es recull, cosa que permet el seu aprofitament per als animals. No té recol·lecció mecanitzada, com l'ametlla, però continua sent un arbre agraït i amb molt de potencial.

També has recuperat sistemes antics de recollida d'aigua. En què consisteixen?

A la finca de Can Ros, on visc, vaig recuperar el 2018–2019 un sistema de captació d'aigua de pluja que s'usava antigament per a una tafona. És una obra tradicional amb aljubs connectats per gravetat, que em permet ara regar els tarongers sense electricitat. Vaig restaurar-ho tot amb un morter de calç, gràcies a una subvenció del Consorci de la Serra de Tramuntana. A més del valor patrimonial, és un exemple d'eficiència i sostenibilitat. Avui dia, veure com corr l'aigua després de la pluja i poder aprofitar-la com es feia un temps és una satisfacció enorme.

Ets molt actiu en la defensa del camp. Què significa per a tu l'activisme agrari?

Crec que és imprescindible explicar el que feim i els beneficis que aporta la nostra feina. No tot l'activisme ha de ser una queixa; també ha d'haver-hi divulgació positiva. Faig vídeos, particip en l'associació de pagesos de Calvià, i promoc l'orgull pel nostre ofici. Si volem que els joves s'acostin al camp, no podem mostrar només allò dolent. Aquest estil de vida m'ha donat motivació, sentit i una vida plena. Si tornés a començar, tornaria a ser pagès.

Quina labor feis a l’Associació de Pagesos i Ramaders de Calvià?

Som 66 persones amb perfils diversos. El grup de WhatsApp que tenim serveix per compartir informació, donar-nos suport i pujar-nos la moral. Calvià no és un municipi associat a l'agricultura, però hi ha activitat agrària real, tant a temps complet com parcial. L'associació ens ajuda a sentir-nos part d'alguna cosa, a unir-nos més que a separar-nos, i a reivindicar la nostra feina.

Què es pot fer perquè es valori més el producte local?

El més important és que es provi. Particip en la cooperativa ME Ecològic i, en el seu 10è aniversari, vàrem organitzar un dinar amb me a la meva finca. Va ser deliciós. Molta gent diu que no li agrada el me perquè ha tengut males experiències, però un animal que només menja pastura dona una carn distinta. També faig venda directa d'ametlla, i cuid cada detall perquè sé que el client ho agrairà. Pot ser una mica més car, sí, però és una inversió en salut, en sostenibilitat i en el territori. Si no donam suport al producte local, en un moment de crisi ens quedarem sense menjar ni recursos.