«T’enganxa, picada rere picada»: la passió per les abelles.

Com vas començar en l'apicultura i què et va atreure d'aquest món?

Fa uns quinze anys, per un oncle meu que tenia uns ruscos i ja no podia gestionar-los. Em vaig oferir a ajudar-lo i, a poc a poc, em vaig anar ficant dins aquest món. Vas coneixent gent, aprenent, agafant experiència… i al final t'atrapa picada a picada. La curiositat es converteix en afició, i l'afició en passió.

Va ser una decisió clara dedicar-te a això?

Jo no soc professional, encara que amb el temps li dedico cada vegada més atenció. Els meus fills ja són majors, la meva dona també s'hi ha implicat, i això ho facilita molt tot. Al principi teníem uns pocs ruscos, després alguns més, i així amb l'experiència vam anar ampliant. Comences a criar reines, a recollir pol·len, a experimentar amb coses noves. I al final t’hi trobes ficat de ple.

Des de l'Associació d'Apicultors de Menorca, quines activitats duis a terme?

Oferim formació, resolem problemes comuns sobre malalties o alimentació, i treballam units per fer front a reptes com la varroa. També gestionam la compra i distribució de tractaments sanitaris i aliments, i canalitzam ajudes econòmiques per als socis. El nostre paper és tant tècnic com d'acompanyament.

Què té la mel de Menorca que la fa especial?

La singularitat està en el clima i la diversitat de floració a la primavera. A Menorca no hi ha grans extensions de cultius, però sí una gran varietat de flors. A més, el vent, la salinitat de l'aire, i el tipus de sòl, aporten matisos únics. Aquesta combinació fa que la mel tingui un sabor molt fi i característic. No és casualitat que rebi premis nacionals i internacionals.

Quines flors predominen i donen aquest caràcter a la mel?

La floració principal es dona a la primavera. Durant l'any hi ha flors, però aquesta és la millor època per a una bona collita. Comença amb l’albó o "caramuixa", segueix amb trèvols, la sulla —molt present en tota l'illa— i el card blanc. És una flora molt mediterrània i diversa, que es nota en el resultat final.

Com descriuries la mel menorquina?

És clara, d'un daurat transparent, amb aroma fina però intensa. En boca és suau, delicada. No és dura com les mels hivernals, sinó que té un perfil més elegant. En resum: entra molt bé i és molt agradable.

Quin és l'estat actual del sector a Menorca?

Estam en un moment d'auge. Cada vegada hi ha més persones interessades, tant noves com veteranes. Ja som uns 190 socis i seguim creixent. Així i tot, no és una activitat senzilla. Requereix coneixements, temps i constància. No tothom que comença continua, però els que es formen i s'impliquen, tiren endavant.

Quin paper juga el canvi climàtic en tot això?

Hi influeix. Les abelles depenen del camp. Encara que podem alimentar-les puntualment per mantenir-les vives, no es pot produir mel si no hi ha floració. I això depèn del clima: pluges, temperatures suaus, absència de vents forts… Això ho complica una mica tot i es nota en què els resultats són una mica més baixos que fa uns anys.

Quina importància té conservar l'abella negra autòctona?

És fonamental. És una abella adaptada al clima menorquí, resistent a la calor i a l'entorn. Les estam millorant a través del projecte '12 Reines', fent que siguin més productores, higièniques i menys agressives. És com en la ramaderia: modelar la raça per adaptar-la millor al nostre maneig.

Quines amenaces enfronten aquestes abelles autòctones?

La principal és la hibridació amb races foranes. Quan s'introdueixen abelles de fora, com de França o Itàlia, es mesclen amb les nostres i dificulten la selecció. A més, està demostrat que aquestes mescles les fan més agressives. És molt difícil controlar els aparellaments, i per això urgeix prendre mesures per a protegir la raça local.

Per què és important consumir mel local?

Perquè saps el que estàs menjant. Hi ha moltes mels importades, sobretot de la Xina, que són adulterades. Es mesclen amb mel europea i es venen a preus molt baixos. Però no tenen ni el sabor, ni les propietats nutricionals de la nostra mel. La local costa més, però també val més per tot el treball que hi ha darrere.

Es valora suficient la mel de Menorca?

Cada vegada més. De fet, moltes botigues es queden sense existències abans de Nadal. Tota la producció de primavera, el moment de més producció, sol vendre's abans de cap d'any. Això indica que hi ha una bona acollida i que la gent està aprenent a valorar el producte d'aquí.

I com veus el futur del sector?

Amb esperança, encara que no sense reptes. Hi ha relleu generacional i gent jove interessada. No tanta com abans, però així i tot, els qui s'enganxen, segueixen. Cal formar-se, dedicar temps a aprendre i tenir recursos. Però sí, hi ha futur.