- Inici
- EXPERIÈNCIES
- PAISATGES I RUTES
- TAP DE CORTÍ, EL BATEC VERMELL DE MALLORCA
Tap de Cortí, el batec vermell de Mallorca
PAISATGE
PAISATGE
PAISATGE
PAISATGE
PAISATGE
PAISATGE
Entre camps i fogons, el tap de cortí pinta un paisatge de tradició, aroma i cultura mediterrània.
Cada estiu, l'interior de Mallorca es tenyeix de vermell amb el tap de cortí, un pebre autòcton essencial en la gastronomia tradicional. Assecat al sol i molt a pedra, dona origen al pebre bord, clau en productes com la sobrassada. El seu cultiu, gairebé perdut al segle XX, ha estat recuperat com a símbol del paisatge agrícola i del sabor mallorquí.
Cada estiu, els camps del Pla de Mallorca i altres zones de l'interior es tenyeixen de vermell intens, un color que anuncia la maduració del tap de cortí, un pebrot autòcton que ha marcat durant segles la identitat culinària de l'illa. Aquesta varietat, de petita grandària i forma punxeguda, és l'ànima del tradicional pebre bord, un pebre vermell que no només dona aroma i color a la gastronomia mallorquina, sinó que també conserva, literalment, part de la seva història. El tap de cortí, originari d'Amèrica i documentat a Mallorca des de finals del segle XVI, va viure el seu apogeu entre els segles XVIII i XIX, quan adornava les façanes de cases rurals durant el procés d'assecat al sol.
La imatge de centenars de garlandes de pebres penjades com a cortines vermelles sobre murs emblanquinats formava part del paisatge habitual en pobles com Pòrtol, Santa Maria del Camí, Llucmajor o Campos. Aquesta tècnica d'assecat no era merament era decorativa, sinó funcional: protegia els antioxidants naturals del fruit, fonamentals per a la conservació d'aliments com la sobrassada, que fins a l'arribada del pebre era blanca i perible. El tap de cortí es va convertir, així, en un element imprescindible per transformar embotits en productes duradors i saborosos. Aquest petit fruit de forma triangular i sabor dolç és també indispensable per plats de la gastronomia illenca com el frit, el tumbet o les sopes mallorquines.
El declivi d'aquesta varietat va començar als anys setanta del segle XX, desplaçada per la pressió comercial de productes forans més barats. No obstant això, una onada de recuperació es va iniciar a partir de 2008 gràcies a l'esforç conjunt d'agricultors, entitats com Slow Food Illes Balears i cooperatives locals, que van repartir milers de llavors entre productors compromesos amb la biodiversitat agrària i la sostenibilitat. Avui, iniciatives com la d’Agromart han retornat al paisatge i a la cuina mallorquina aquest fruit, cuidant el seu cultiu amb pràctiques d'agricultura integrada i producció ecològica.
El procés de producció del tap de cortí és laboriós: es recull manualment, un a un, respectant la seva maduració òptima. Després s'asseca al sol, es torra amb llenya d'alzina, es desgrana i finalment es mol a pedra. Aquest ritual garanteix un pebre d'alta qualitat i perpetua un saber ancestral de generacions de pagesos. El resultat és un condiment arrelat a la cultura illenca, amb alt poder colorant, aroma dolça i qualitats antioxidants.
El tap de cortí ha tornat a tenyir els camps de vermell, recordant-nos que el paisatge agrícola mallorquí també es construeix amb memòria. Entre els seus solcs bateguen segles d'història, de gastronomia i d'identitat, on la terra, el clima i el treball humà es fonen en una harmonia que, per fortuna, encara perdura.
Alaró (Mallorca)
