- Inici
- EXPERIÈNCIES
- PAISATGES I RUTES
- ON LES OLIVERES TOQUEN EL CEL
On les oliveres toquen el cel
PAISATGE
PAISATGE
PAISATGE
PAISATGE
PAISATGE
PAISATGE
No és només oli. És paisatge, és memòria, és Mallorca.
Entre muntanyes que freguen el cel i murs de pedra que conten segles d'història, neix un dels paisatges més autèntics de Mallorca: els olivars mil·lenaris de la Serra de Tramuntana. Aquests arbres continuen donant fruits que es transformen en un oli amb Denominació d'Origen: Oli de Mallorca. L'olivar és una expressió viva de la cultura, la història i la gastronomia de l'illa. Un llegat vegetal que alimenta cossos i memòries des de fa segles.
Als vessants escalonats de la Serra de Tramuntana, l'olivera mallorquina arrela profundament des de fa segles. L'orografia agresta va obligar a construir bancals de pedra seca que, més enllà de sostenir el paisatge, sostenen una forma de vida. Els troncs, retorçats pel temps, semblen escultures vives: testimonis del pas de generacions que han cultivat el seu fruit amb mans adobades. Aquests arbres no són només cultiu, són identitat.
La història de l'olivar a Mallorca es remunta a l'època preromana, encara que va ser al segle XIII quan l'oli va començar a exportar-se amb regularitat. Durant el segle XVI, el seu cultiu es va consolidar com a motor econòmic de l'illa i al segle XIX va arribar a representar fins al 80 % de les exportacions mallorquines. El prestigi de l'oli era tal que s'usava com a moneda de canvi, i la seva qualitat ja va ser destacada als escrits de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.
L'oli d'oliva verge extra que neix aquí té nom propi: Denominació d'Origen Oli de Mallorca. S'obté de varietats tradicionals com l’empeltre (també anomenada mallorquina), l'arbequina o la picual, i el seu sabor afruitat, suau, lleugerament amarg i picant al final, forma part essencial del receptari illenc. No s'entén un pa amb oli sense oli d'aquesta terra ni una taula mallorquina sense les seves olives trencades, amanides amb fonoll, llorer i pebre de cirereta. L'oliva mallorquina, en les seves tres formes, verda, verda trencada i negra natural, també compta amb Denominació d'Origen des de 2014.
Més enllà de la seva dimensió culinària, l'olivera ha marcat la parla, les glosses i els costums rurals. Les tafones, almàsseres tradicionals que encara funcionen en algunes finques, van ser l'eix econòmic de moltes possessions. La recol·lecció, encara manual, respecta els arbres centenaris i permet seleccionar només les millors olives. La varietat mallorquina, empeltada sobre el silvestre ullastre, es distingeix per la seva forma fusiforme i el seu sabor intens, amb textura untuosa i marcada personalitat.
Mallorca atresora més de 800.000 oliveres, moltes d'elles mil·lenàries, mantingudes per més d'un miler de petits productors. En paraules de Joan Mayol, president de la DO Oli de Mallorca, “les estranyes formes d'aquests venerables arbres, que continuen donant fruit segles després, fan de l'oli que d'ells s'extreu una cosa excepcional”. Un llegat vegetal comparable, diu, a les sequoias americanes o els baobabs africans. Aquí, a les entranyes de la Tramuntana, l'or líquid continua fluint al ritme pausat del camp.
Alaró (Mallorca)
