- Inici
- EXPERIÈNCIES
- PAISATGES I RUTES
- MALLORCA EN PEDRA VIVA
Mallorca en pedra viva
PAISATGE
PAISATGE
PAISATGE
PAISATGE
PAISATGE
PAISATGE
La pedra com a protagonista del paisatge mediterrani
En el cor pedregós de la Serra de Tramuntana, els "marges", murs de pedra en sec que escalonen els vessants,conformen una de les expressions més profundes del paisatge agrícola mallorquí. Sorgits en època islàmica, aquests murs han permès durant segles transformar la muntanya en terreny fèrtil per al cultiu de l'olivera i altres arbres mediterranis. Amb més de 20.000 quilòmetres construïts, són el testimoniatge d'una relació ancestral entre l'ésser humà i el seu entorn.
Entre els vessants abruptes de la Serra de Tramuntana, on la muntanya semblava vedada a l'agricultura, l'enginy pagès mallorquí va traçar amb paciència mil·lenària els “marges”, aquests murs de pedra en sec que domen el relleu i modelen un paisatge agrícola que ha perdurat durant segles. Encara que es conserven vestigis del seu ús des d'època islàmica, els primers documents que els esmenten daten del segle XIII, especialment a la vall de Sóller. Lluny de ser simples elements estètics, aquests murs escalonats permeten cultivar oliveres, ametllers, garrofers i alzines en terrenys de pendent pronunciada, retenint la humitat, prevenint l'erosió i facilitant l'aprofitament de l'aigua. El seu disseny permet també infiltrar l'aigua de pluja i recarregar aqüífers.
La Serra de Tramuntana compta amb més de 20.000 quilòmetres de “marges”, xifra que rivalitza simbòlicament amb la Gran Muralla xinesa, i no és per a menys: pedra a pedra, els margers van aixecar un sistema agrícola i ecològic sense precedents, el llegat dels quals encara batega en cada terrassa conreada i en la biodiversitat que alberguen aquests racons. Aquesta arquitectura sense arquitecte és el testimoniatge viu d'una cultura que va convertir la necessitat en art, i l'escassetat de recursos en sostenibilitat.
En aquestes marjades creixen oliveres que ofereixen olis amb perfils organolèptics únics, definits pel clima, l'altitud i la cura en la collita manual. Aquest oli, moltes vegades de varietat empeltre o picual, forma part essencial de la gastronomia local, ja sigui com a complement en plats senzills o com a base d'elaboracions més complexes. Al seu costat maduren ametllers, la floració dels quals anticipa la primavera i el fruit de la qual participa en receptes dolces i fins i tot en licors tradicionals. Sota l'ombra de garrovers es resguarda el bestiar, i el seu fruit ha cobrat protagonisme en la cuina contemporània de l'illa, ja sigui en forma de farina, xarop o fins i tot com a substitut del cacau.
L'ofici de “marger”, declarat Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO en 2018, ha renascut en les últimes dècades gràcies a iniciatives de formació, tallers i l'impuls de col·lectius com el Gremi de Margers de Mallorca. Són els nous guardians d'un saber que es transmet amb les mans, però també amb la mirada atenta a l'entorn. Amb cada mur restaurat, preserven també una manera d'entendre el territori, on el cultiu és part de l'ecosistema, i la cuina, una expressió directa del paisatge treballat.
Així, els “marges” són línies de lectura del temps i de l'esforç humà. Són la infraestructura silenciosa d'una cultura que va entendre que viure de la terra era també viure amb ella. I en cada plat d'oli, ametlla o garrova que arriba a la taula, hi ha una mica d'aquest paisatge comestible sostingut en equilibri per la pedra seca.
Alaró (Mallorca)
