“No podem fer agricultura verda en números vermells”

Com ha estat passar de representar al sector des d’ASAJA a dirigir ara la conselleria?

No em consider agricultor en sentit estricte, perquè mai he viscut directament d'això. Però com a enginyer agrònom, des que vaig acabar la carrera, duc més de 25 anys vinculat al món agrari a Balears, tant des de l'empresa privada com en l'administració pública. Passar a la conselleria ha sigut un canvi de rol, d'estar a un costat de la taula a estar a l'altre, però amb molts projectes que ja teníem en marxa de manera conjunta. En poques paraules, sabia bé on em ficava.

Com definiria la situació actual del sector primari a Balears?

És un sector minoritari, pressionat per altres sectors econòmics i profundament marcat per la insularitat. Hi ha moltes limitacions: accés a l'aigua, a la terra, al mercat… Tot costa més. Però també hi ha oportunitats, com el valor del producte local o la venda directa. Sectors com el vi, l'oli o certes transformacions ramaderes funcionen bé. No tot és negatiu.

El relleu generacional és una preocupació constant en el sector. Quina és la situació aquí?

És cert que l'edat mitjana és alta, però també hi ha joves que s'incorporen. Cada any gestionam unes 100 incorporacions amb ajudes específiques, i hem vist que un 30% d'ells continua després de cinc o sis anys. Això és una taxa alta respecte a la resta del país. Molts se sumen a explotacions familiars o aposten per models nous: agricultura ecològica, transformació, venda directa… A més, és cert que s'està reduint el nombre d'explotacions agràries, però les que queden augmenten de grandària, cosa que és un canvi generalitzat en la dinàmica agrària espanyola i europea. Soc optimista.

Com animar als qui no venen de famílies del camp a veure-lo com una sortida professional?

El primer és deixar de llançar permanentment missatges negatius sobre el sector primari perquè és la pitjor manera d'incentivar que els joves s'incorporin. Encara que amb feina, hi ha experiències d'èxit i cal visibilitzar-les. A més, treballam en mesures com bonificacions fiscals, ajudes prioritàries a joves, i agilitació de pagaments. El producte local, si es promociona bé, pot ser una font de rendibilitat. S’ha de fer atractiu el camp mostrant les seves possibilitats reals.

Quins subsectors són més forts i quins necessiten més suport?

El vi és ara mateix el sector capdavanter, ha anat avançant molt en els darrers 20 anys. Després trobaríem l'oli i algunes experiències la transformació de llet en formatge, tant a Menorca com a Mallorca. A Eivissa, les hortes de temporada vinculades a l'aigua funcionen bé. En canvi, la ramaderia extensiva és el sector més complicat. Està molt afectada pel clima, per exemple en cereals o pastures, i un any dolent et pot perjudicar molt. Quant a fruits secs, l'ametller en secà també ha patit en els darrers anys per la xylella. En canvi, cultius com el garrover tenen potencial si s'estabilitzen els preus. I no oblidem sectors petits però claus, com l'apicultura. Altres cultius com la figuera o altres tipus de fruiters podrien tenir molt de potencial si s'adaptessin a les noves conclusions climàtiques, però s’hauria de treballar molt en això, encara anam molt més enrere.

Quins objectius principals es marca la conselleria?

La rendibilitat és el primer. Les explotacions han de ser viables. Totes les polítiques han d'anar dirigides a fer que els pagesos puguin pagar les seves factures i viure dignament. Això inclou ajudes, promoció, digitalització, inversió i sostenibilitat. És una visió econòmica i respectuosa amb el medi ambient, però no podem fer agricultura verda en números vermells.

Quin paper juguen la formació i la innovació en aquest model?

Un paper fonamental. La formació no ha de centrar-se només en tècniques agrícoles, sinó també en gestió econòmica, fiscalitat, seguretat laboral... Ha d'anar encaminada sempre a la millora de la rendibilitat i ha d’arribar a tothom: agricultors, tècnics intermedis i nous professionals. La universitat ha de connectar amb la realitat del camp i amb la Política Agrària Comuna, que marca les nostres regles.

Què s'està fent en matèria d'aigua i regadius per fer front al canvi climàtic?

Feim feina en dos fronts: millorar l'eficiència de l'ús d'aigua de pou i potenciar l'ús d'aigües depurades. Aquest segon és complicat, perquè comporta uns processos administratius i mediambientals llargs. I també tenim el problema de la salinització d'aquestes aigües, que no es poden usar per a regadiu i han de tornar a tirar-se a la mar. Però aquest és un tema clau perquè l'agricultura vinculada a l'aigua ofereix molt bons números de rendibilitat. És una de les nostres prioritats.

Quina importància té el producte local per al Govern?

Moltíssima. El producte local està definit per llei: només ho és allò que procedeix del camp balear, directament o transformat. També afegeix valor el fet de comptar amb races autòctones i varietats locals. Cal fomentar-ho dins i fora de les illes. S’ha d’aprofitar que aquí el turisme és un canal directe d'exportació. Apostam perquè la gent local valori el producte, i perquè els turistes el coneguin en origen. És un valor diferencial enorme.

Com pot el turisme beneficiar directament a l'agricultor?

Amb mesures com el compliment de la llei de circularitat, que obliga els hotels a comprar almenys un 3% de producte local. A més, fomentant les activitats complementàries: venda directa, degustacions, visites a finques… Això permet un contacte directe entre pagès i visitant. El turisme ha de ser una oportunitat per al sector primari.

Com veu el futur del sector primari i què li agradaria aconseguir aquesta legislatura?

Soc optimista. Hi ha projectes que funcionen, inversions noves, iniciatives viables. Això sí, cal adaptar-se als canvis: no tot el que funcionava fa 50 anys val avui. Però hi ha recorregut. El meu objectiu és millorar la rendibilitat, que els agricultors puguin no només viure bé, sinó poder fins i tot millorar, invertir, créixer i adaptar-se al mercat.