“L'objectiu del 25% ecològic el 2030 és a l'abast a Balears”

Què et va dur a interessar-te per l'agricultura ecològica?

El meu interès va néixer durant els meus estudis de biologia, quan em vaig inclinar cap a la branca ambiental. Vaig triar com a optativa l'assignatura d'Agricultura Ecològica amb Jaume Vadell, que va ser qui em va introduir en aquest món. Després vaig començar a fer feina amb ell en aquest departament i vaig veure que els valors d'aquesta agricultura —el respecte pel medi ambient, pels animals i per les persones— coincidien amb el que jo cercava professionalment. Va ser un camí natural que em va dur fins on soc avui.

Què diferencia aquest model del convencional?

L'agricultura ecològica està regulada per un reglament europeu que estableix com han de produir-se els aliments i com s’han de controlar. És un sistema que busca ser respectuós amb l'entorn natural, amb la fauna, amb els animals de granja i amb la salut dels agricultors. A més, es produeixen aliments més saludables i sostenibles. És una manera d'entendre el camp des del compromís amb el present i el futur.

Com vas arribar a ser director tècnic del CBPAE?

Vaig començar com a tècnic de control, visitant explotacions agrícoles, indústries i comerços per assegurar que complien amb la normativa ecològica. El 2010, per problemes econòmics, l'equip es va reduir dràsticament i ens vàrem quedar amb una estructura mínima. Llavors vaig assumir el càrrec de director tècnic, que encara mantenc, des del qual coordin els controls, gestion el personal tècnic i m'ocup també de la part econòmica i de promoció del CBPAE.

Com ha evolucionat el sector ecològic a Balears?

La producció ecològica ha estat el sector agrícola que més ha crescut en els darrers anys, fins i tot en temps de crisis. Cada any augmenten tant les hectàrees com el nombre d'operadors: avui som més de 1.300 entre agricultors, elaboradors i comerços, i ja hem superat les 50.000 hectàrees certificades, que representen més del 21% de la superfície agrària útil de les illes.

Quins cultius lideren aquesta transformació ecològica?

A Mallorca predominen els cultius mixtos de cereals, lleguminoses i fruits secs, que alimenten principalment al bestiar oví. A Menorca, el model es basa en grans explotacions amb boví i pastura ecològica pròpia. Però els cultius que més han crescut en els darrers anys són l'olivar i la vinya. En el cas del vi, més del 50% de la superfície vitícola balear ja és ecològica, en part per la bona acceptació que tenen aquests productes entre els consumidors.

Quin paper juguen Menorca i Formentera?

Menorca ha registrat un augment de més de 1.000 hectàrees en un sol any, la qual cosa l'ha portat a superar ja el 25% de la seva superfície agrària útil certificada com a ecològica, l'objectiu europeu fixat per al 2030. Formentera, tot i la seva grandària, també ha crescut i s'acosta a les 400 hectàrees. Allà, la Cooperativa del Camp gestiona de manera conjunta les parcel·les de tots els seus socis i aquesta s'ha inscrit en producció ecològica i, per tant, totes les parcel·les adherides són ecològiques.

Quins són els principals reptes per als productors que volen passar-se a ecològic?

El primer és el canvi climàtic, que afecta a tots els agricultors, ecològics o no. En ecològic es treballa amb varietats locals i tècniques més adaptades a l'entorn, però la sequera, la calor excessiva o la falta de fred compliquen molts cultius. Un altre repte important és la càrrega burocràtica. Els tràmits per aconseguir el certificat són complexos, sobretot per a petits productors. No demanam que s'eliminin —perquè molts són requisits europeus—, però sí que se'ls doni suport als productors per complir-los sense que això els resti temps de camp.

Creus que la complexitat administrativa frena a nous productors?

Sí, especialment als més petits. Molts no tenen recursos per gestionar la part burocràtica, i això els dissuadeix. Seria necessari habilitar suports tècnics perquè puguin centrar-se en la seva feina: cultivar de manera sostenible. Al final, tots sortim beneficiats d'un model agrícola que cuida la terra i la salut.

Com està afectant el canvi climàtic al camp balear?

Moltíssim. No només per la falta d'aigua —que ja és un problema estructural— sinó per l'augment de temperatures. Hi ha cultius que necessiten fred per florir bé o per frenar certes plagues. Si aquest fred no arriba, el cicle s'altera. A més, l'aigua escasseja i competeix amb el turisme o l'ús residencial, la qual cosa redueix encara més la disponibilitat per al camp.

Què es pot fer per millorar la visibilitat del producte ecològic local?

Falta comunicació. Hi ha consumidors conscienciats, però molts encara no saben què hi ha darrere del segell ecològic. A això se sumen noves etiquetes —“sostenible”, “regenerativa”, “benestar animal”— que poden confondre, ja que moltes no tenen una certificació real darrere. Cal diferenciar clarament quins productes estan regulats, com els ecològics, i quins no. I això requereix campanyes clares i coherents des d'administracions i organismes com el CBPAE.

Quin paper juguen els productes ecològics i locals en la cultura gastronòmica balear?

Són essencials. La gent cerca tornar als sabors dels seus padrins, a productes amb història. Si a més aquests productes estan produïts sense químics i de manera respectuosa, millor encara. És una manera de connectar amb la identitat cultural de les illes.

És just dir que l'ecològic és també el més sostenible?

Sí, van de bracet. L'agricultura ecològica té en la seva base la sostenibilitat: usa menys recursos, cuida els sòls, respecta els cicles naturals. El terme “sostenible” s'utilitza molt, però no sempre hi ha una pràctica real darrere. En ecològic, sí que hi ha un sistema reglat i verificable.

Creus que Balears arribarà al 25% ecològic el 2030?

Sí, fins i tot abans. Menorca ja hi ha arribat, Formentera també. Mallorca, que té la major part de superfície, va pel 21%. Veient la tendència dels darrers cinc anys, és molt probable que superem l'objectiu abans del termini.

Quines mesures consideres claus per consolidar el model ecològic?

Reduir la càrrega burocràtica i millorar la traçabilitat. Hi ha productors que cultiven en ecològic, però els seus productes no arriben al consumidor amb aquesta etiqueta. Això s’ha de solucionar. També s’ha d’invertir en promoció, formació professional, recerca i comunicació. La Conselleria ha anunciat un pla estratègic per als pròxims quatre anys. Si s'encerta amb les accions, es podrà consolidar tot el que s’ha aconseguit i continuar creixent amb garanties.