Son Mut Nou: el paradís mallorquí que protegeix l'ànima de la figuera balear

Com neix el teu vincle amb la figuera?

Encara que la meva professió és la farmàcia, la botànica sempre va ser una gran passió. Quan vaig acabar la universitat ja tenia plantacions de figueres heretades dels meus pares i padrins. Vaig començar conservant varietats antigues de Llucmajor i després vaig ampliar el meu interès a tota Mallorca. La figuera és l'arbre fruiter més antic documentat a l'illa, introduït pels fenicis. Té un profund valor simbòlic: sempre dic que és “el pa del pobre i les postres del ric”, i resumeix molt bé la seva rellevància en la nostra història.

La teva família va influir en aquest amor per la terra?

Totalment. El meu padrí i la meva mare eren agricultors. Des de nin vaig conviure amb figueres, porcs, confitures, figues seques… tot l'univers del camp. Aquesta vivència va despertar en mi un sentiment d'inclinació que va anar creixent fins a convertir-se en la meva passió. Em sent hereu d'una identitat mallorquina molt lligada a la figa i als seus usos. El que va començar com una cosa familiar va acabar sent una causa cultural.

Com descriuries el projecte de Son Mut Nou?

Enguany complim 30 anys des que vaig iniciar la col·lecció. Avui custodiam més de 3.200 figueres de 1.486 varietats, de les quals 253 són autòctones de les Balears. Moltes estan en risc de desaparició. Son Mut Nou s'ha convertit en la major col·lecció privada de figueres del món. Aquí no només cultivam arbres, conservam un llegat natural i agrari que s'està perdent per culpa de la globalització, el turisme i l'abandó del món rural.

Quins reptes has enfrontat en aquest camí?

Moltíssims. Al principi buscava varietats esmentades en llibres del segle XIX o principis del XX. Me n’anava amb el cotxe a les finques, parlava amb agricultors i propietaris fins a trobar els exemplars. Va ser una recerca gairebé arqueològica. A partir del 1995 vaig començar a sistematitzar aquesta col·lecció. Avui moltes d'aquestes varietats estan salvades de l'oblit, però darrere hi ha milers d'hores de feina.

Què significa Son Mut Nou per a tu?

És el meu paradís. Abans era només un camp on venia a caçar o a cuidar les figueres antigues, però amb el temps es va convertir en el meu projecte vital. Per mi, cadascuna de les 3.200 figueres que hi ha aquí és com una filla. Mai vendria aquesta finca perquè és part de mi. Mentre jo sigui viu, aquest lloc continuarà sent un paradís. És molt més que una plantació: és família, llegat i emoció.

Tens alguna varietat preferida?

És difícil triar. És com demanar-se quin és el millor quadre o el millor artista. Tenc especial afecte per les varietats de Llucmajor, per la seva antiguitat i perquè són part del meu poble. Però cada estadi de maduració —primerenques, agostines, tardanes, hivernals— té les seves pròpies joies. En cada fase hi ha varietats que aprecii pel seu sabor, la seva textura, la seva història… no hi ha una sola preferida.

Per què és important conservar aquestes varietats?

Perquè estam perdent la memòria agrària. Feim visites escolars i el 99 % dels nins entre 12 i 14 anys no coneixen les figueres ni han provat una figa. La nostra generació tenia un altre vincle amb els arbres fruiters. Si no conservam aquestes varietats, desapareixeran juntament amb un mode de vida. És un patrimoni cultural, agrari i històric que necessita ser protegit urgentment.

En què es diferencien les figues de Mallorca de les de fora?

Moltíssim. Aquí tenim varietats autòctones que duen segles adaptant-se al nostre clima i sòl. Les que venen d'altres llocs com Síria, Grècia, Israel poden ser bones, però aquí les nostres es consagren. Les varietats foranes fins i tot milloren quan es planten aquí, per la llum, el clima, el sòl. Però les millors, sens dubte, són les balears, especialment les mallorquines. Són el fruit de segles de selecció natural.

Com han entrat les teves figues en l'alta cuina?

Amb molt d'orgull. Xefs com Andreu Genestra i Maca de Castro treballen directament amb les nostres varietats. Usen les nostres figues i derivats per elaborar plats únics. A més, a Son Mut Nou elaboram artesanalment 21 productes diferents: pa de figa, oli, vinagre, paté, gelat de cinc varietats… Això ens dona alguns ingressos per sostenir el projecte.

Creus que la figa està valorada en la gastronomia balear?

Desgraciadament no. Als mercats locals gairebé no es troba producte autòcton. I la figa seca ha desaparegut dels restaurants. És un producte oblidat. La gastronomia balear encara no ha redescobert tot el potencial de la figa. Fa falta més difusió i més compromís amb el producte local.

I en la societat mallorquina en general? Es valora la figa?

No prou. Els visitants estrangers s'interessen molt: l'any passat van venir 3.800 persones, i només un 10 % eren mallorquins. Venen des d'Anglaterra, Alemanya, Tailàndia o els Estats Units per conèixer les nostres figueres. Però aquí falta consciència. Des de Son Mut intentam retornar les varietats a les seves zones originals, fomentar-ne el cultiu, però lluit pràcticament tot sol.

Com veus el futur de la figa… i del camp?

Complicat. El camp en general està en risc d'extinció cultural. A Porreres, per exemple, els albercocs estan desapareixent, quan abans eren un símbol. El problema és profund. A la gent li interessa més la platja que el camp. Però això no és un parc temàtic amb piscines, és un projecte viu. S’ha de fomentar el consum, el cultiu, l'estima… o desapareixerà.

I hi ha relleu generacional a Son Mut Nou?

Aquesta és la gran incògnita. Tenc cinc netes i un net. Encara són petits, i tot i que venen cada dissabte i els inculc aquest amor, no crec que sentin el mateix que jo. Els meus fills m’ajuden, però no tenen aquesta passió. Perquè això continuï necessitaria que una institució se’n fes càrrec algun dia. Jo seré aquí mentre sigui viu, però el futur és incert. No és negre, però sí fosc.