Patata de Sa Pobla: Joan Cantallops i l'aposta col·lectiva per un tubercle amb identitat

El gerent d’Illacamp defensa un model cooperatiu que uneix tradició, qualitat i quilòmetre zero.

Joan Cantallops dirigeix Illacamp, la societat agrària de transformació creada el 1999 per diverses famílies de Sa Pobla per donar força al cultiu de la patata i altres productes de l'horta mallorquina. Des del magatzem fins al mercat, Illacamp coordina cada passa amb control tècnic i economia circular. Cantallops, fill d'agricultors i tècnic de formació, explica com aquesta iniciativa ha modernitzat un producte amb 180 anys d'història, avui amenaçat pel canvi climàtic, la pressió fitosanitària i la falta de relleu generacional.

Com van ser els teus primers passos al camp i com vas arribar a Illacamp? Soc fill d'agricultors, així que el camp ha estat present en la meva vida des de sempre. Després d'acabar els meus estudis tècnics em vaig incorporar professionalment com a gerent d’Illacamp, la SAT que diverses famílies pobleres van fundar el 1999 per defensar millor la comercialització de la seva patata. La meva labor diària és la gestió econòmica, financera i també comercial, enllaçant als socis—que són els productors—amb els diferents canals de venda. Què distingeix a Illacamp dins del sector patater de Sa Pobla? Estructuralment funcionam com una cooperativa moderna: assessoram l'agricultor, centralitzam la classificació, envasament i sortida del producte, i hem afegit una línia de IV Gamma per a hoteleria. Aquesta integració garanteix qualitat homogènia, traçabilitat i, sobretot, força negociadora en un mercat on el productor aïllat ho té difícil. La patata poblera té fama internacional. Què la fa especial? Històricament hem estat la primera zona productora d'Europa: collim patata nova a finals de març-abril gràcies a un microclima temperat, aigua abundant i sòls amb una certa argila que aporten sabor. Aquesta “extra-primerenca” anava gairebé tota al Regne Unit; avui es reparteix entre països de l'Est, Alemanya o Dinamarca. A l'estiu deixam madurar la mateixa patata per al consum intern de l'illa, lligat a la temporada turística. Què trobaria el consumidor en triar patata de Sa Pobla per davant d'una altra? La patata es planta en molts llocs, però la de Mallorca és un tubercle tendre i saborós gràcies a les condicions de la terra dura i argilosa d'aquí. És un cultiu intensiu a Sa Pobla, ja que, encara que cada vegada n’hi ha menys, de moment tenim abundància d'aigua. I, en ser quilòmetre zero, arriben més fresques. Existeixen avui varietats estrella? Fa dècades tothom demanava dos o tres noms concrets; ara existeixen milers de varietats, gairebé seria injust destacar-ne només una. Aquestes van evolucionant i es van adaptant per corregir defectes i adaptar-se a les condicions actuals del camp, com la calor, la falta d'aigua i les noves plagues. No hi ha cap varietat que predomini ara per sobre de les altres. Quins són els majors desafiaments del cultiu? El principal és la restricció creixent de productes fitosanitaris per normativa europea, fet que complica la producció. Lluitam contra nematodes o contra el cuc de filferro, que ataquen les patates i les fan inviables a nivell comercial. A això se suma l'alça de costos, la fragmentació del minifundi i la falta d'agricultors joves. Si la rendibilitat no quadra, el cultiu desapareix. Pot la patata ser un cultiu sostenible en aquest context? Evidentment. I, de fet, hem de fer que ho sigui si volem continuar produint patates. No obstant això, comptam amb una sèrie d'inconvenients com l’escasetat de terra, que els camps són petits minifundis i la restricció de productes fitosanitaris. Això provoca una situació de mercat complicada per als agricultors, dels qui s'espera una alta producció, perquè aquests inconvenients disparen els costos i compliquen la rendibilitat. El preu final no es pot tocar perquè el marca el mercat. A més de la patata, quins altres productes ofereix Illacamp i a quins mercats arriben? La ceba és el nostre segon producte i hi ha també una mica de cítrics o verdura, encara que de manera residual. Venem sobretot a grans superfícies de l'illa, al canal HORECA, mercats majoristes com Mercapalma i mercats locals; una petita part viatja a l'exterior. Com valora el suport del sector turístic al producte local? El turisme hauria de ser motor, però molts hotels compren guiats pel preu. Si utilitzen el producte d'aquí és perquè la Llei de circularitat exigeix que un 3% sigui local, però no sol ser la tònica habitual. És cert que alguns productes no es produeixen a Mallorca o no hi ha volum suficient per proveir a tot el sector, però no és el cas de la patata. Així, el servei a l’hoteleria evidentment és important, però podria ser-ho més. Per què és important consumir un producte local com la patata? És clau tant per mantenir els cultius locals com per afavorir les cuines de restaurants i hotels quant a gastronomia mallorquina. Encara que la patata és un producte de gran consum a les illes, sol ser més discret; hi ha altres productes més vistosos i emblemàtics. Encara així, cal donar-li la importància i la difusió que mereix. Mirant al futur, com veu la producció de patata a Sa Pobla? Ara mateix el cultiu està en risc. Hi ha amenaces reals: costos disparats, plagues difícils de combatre i relleu generacional escàs. Si no aconseguim rendibilitat, el cultiu desapareixerà. Supòs que s'anirà solucionant a poc a poc, però és un procés lent i complicat.

Mallorca
Mallorca
  • "Hem de produir respectant l'espai que la natura ens presta"
  • “La gent jove també demana tumbet i frit: això m'alegra”