Margalida Cirer forma part de la tercera generació al capdavant de S’Hortolà, una finca agrícola familiar situada al Pla de Sant Jordi. Juntament amb els seus germans, continua un llegat centenari cultivant productes de temporada amb un gust autèntic, cuidant la terra amb tècniques sostenibles i defensant la importància del contacte directe amb el consumidor.
Com va néixer S’Hortolà?
S’Hortolà és una continuació de la feina dels nostres avis i pares. No li deim "negoci", sinó que és un ofici que ha passat de generació en generació. Nosaltres, els tres germans, hem actualitzat l'activitat amb hivernacles i sistemes de reg, però sempre respectant el que ells van començar.
Heu fet vostre el lema “cultivam el gust d’abans”. Què significa això exactament?
És una expressió molt mallorquina que parla del sabor d'abans, de l'autèntic. Els nostres productes —tomàtigues, patates, melons— fan gust al que han de fer gust. Fan l’olor i el gust que feien abans. Aquesta autenticitat s'ha perdut molt en l'agricultura moderna.
Com aconseguiu mantenir aquest sabor tradicional?
Preservam mètodes de cultiu tradicionals, sense tècniques hidropòniques. Cuidam la terra amb cura i la regeneram constantment. La qualitat de l'aigua també influeix, perquè té certes característiques salines que intensifiquen el sabor. No cercam la grandària perfecta, cercam el gust.
Manteniu fins i tot un molí tradicional. Per què?
Perquè forma part de la nostra essència. El molí de vent que usam per treure aigua del pou no només estalvia energia, també simbolitza l'arrelament al territori. El vàrem restaurar completament i, encara que després d'una tempesta es va esbucar, vàrem decidir tornar a aixecar-lo. No per rendibilitat, sinó per identitat.
Quins valors vas heretar de la teva família?
Sobretot, el sacrifici i l'amor per la terra. Al camp hi treballes moltes hores, sense horaris. És una dedicació absoluta. L'agricultura no dona beneficis immediats, però alimenta i és essencial. Això a vegades s'oblida en una societat que prioritza l'oci i el consum.
Com és fer feina amb els teus germans?
Ens entenem bé. Cadascun s’encarrega d’una part: producció, clients, vendes. Som una família unida i compartim objectius. En aquest tipus d'empreses, si no hi ha confiança i compromís familiar, és molt difícil seguir endavant.
Quin tipus de productes produïu i quin és el vostre producte estrella?
Sempre productes de temporada. A l'hivern, verdures de fulla com bledes, espinacs o cols. A l'estiu, tomàtigues, melons, síndries, carabassons... Però la nostra joia és la patata, disponible tot l'any, sempre del mateix sabor i amb molta fidelització dels nostres clients.
Sentiu que el client valora el contacte directe amb el productor?
Moltíssim. El nostre client cerca qualitat, sap el que compra i valora el tracte personal. Fins i tot hi ha qui es desplaça a propòsit al nostre lloc en el Mercat de l’Olivar. No tenim els horaris d'un supermercat, però sí una relació molt directa i fidel amb el consumidor.
Com veus el futur del producte local a Mallorca?
El petit i mitjà productor ho té molt difícil. Hi ha tres o quatre empreses grans que acabaran absorbint el mercat. El problema és que tot es mesura pel preu, no per la qualitat ni per l'esforç. I així és insostenible.
Com vareu fer el salt al digital?
Durant la pandèmia vàrem muntar un servei de repartiment i va funcionar molt bé. Després el vàrem retirar per falta de mitjans, però vàrem llançar la botiga en línia. No tenim logística per competir amb grans empreses, però una al·lota de l'equip ens va ajudar molt a ser visibles a xarxes i en línia.
Què et motiva a seguir?
La veritat, cada vegada costa més trobar motivació. El camp et consumeix molt. Li he restat temps a la meva família, a la meva vida personal. Això és una professió que has de voler, no pel que t'aporta materialment, sinó per vocació.
Com veus el futur dels pagesos a Mallorca?
Quedaran unes poques empreses grans. L'agricultura necessita inversions molt grans, sobretot ara, amb el canvi climàtic. Per produir en condicions extremes necessites tecnologia, microclimes, enginyeria. Nosaltres continuarem sent tradicionals, fins al final.