Al cor agrícola de Formentera, les figueres apuntalades amb estalons de fusta s'alcen com a símbol de l'enginy pagès i del paisatge més autèntic de l'illa. La seva copa horitzontal, que proporciona ombra i facilita la recol·lecció de figues, és fruit d'una tradició centenària que fusiona funcionalitat, estètica i respecte per l'entorn. Aquestes formes escultòriques, modelades per generacions de mans pageses, parlen del vincle profund entre el cultiu i el territori.
En el paisatge rural de Formentera, les figueres apuntalades emergeixen com una de les estampes més característiques i singulars de l'illa. Lluny de ser simples arbres fruiters, aquestes ficus carica han estat modelades al llarg de generacions mitjançant l'ús de estalons, estaques de fusta en forma de “Y”, que sostenen les seves branques, obligant-les a créixer en horitzontal. El resultat és una copa baixa i estesa que arriba a ocupar desenes de metres quadrats. Aquest enginyós sistema tradicional permet protegir l'arbre del vent, facilita la recollida del fruit i crea una fresca ombra per a humans i animals en els mesos més calorosos.
La figa ha estat històricament un recurs essencial en l'alimentació de l'illa. Els fruits, dolços i nutritius, es consumien frescos o s'assecaven al sol per ser emmagatzemats i consumits durant l'hivern. Algunes varietats es destinen a l'alimentació humana, unes altres a la ramaderia, i moltes famílies conserven el costum de recol·lectar i assecar figues com a part del patrimoni domèstic. Es calcula que a Balears existeixen més de cinquanta varietats de figuera, moltes d'elles estan representades en els camps de Formentera.
Aquestes formes arbòries han inspirat contes i llegendes com la que atribueix l'expulsió de l’Edén al gust d'una figa en lloc d'una poma i han arribat a adquirir categoria de monument natural. És el cas de Na Blanca d’en Mestre, una figuera centenària situada al Camí Vell de Sant Francesc a la Mola, que ocupa 350 metres quadrats sostinguts per prop de 200 estalons. Catalogada com a Arbre Singular el 1993, representa l'equilibri entre tècnica agrícola i adaptació a l'entorn.